Allunyeu-me dels vents i llurs saules frondosos,
Del bleix de l’arç, tan dolç al bat dels elements,
De la son de la neu a l’ombra de la brisa,
Quan cremo, sibil•lí, a la gleva dels pares
I al peu del riu escàs, els versos fraudulents;
De l’adusta contrada, planyosa, on conjuro,
Davall escrits furtius, els qui alegen elisis
D’ésser uns amb l’instant i al segle romanents.
Isoleu-me del mar, de les coves frescoses
I el galzeran agrest on mestrejo paranys
Amb mangra militant, i on la dea prodiga
L’aiguallum dels besars, el pa rost de les galtes
I el fruit del llimoner d’un planter sense tanys.
Invoco el port i l’illa, i els adéus de llurs hostes,
–O l’iris dels palets en reialmes d’escuma
on visc per a mi sol en un abisme d’anys–.
Aparteu-me dels cims, on pujo a trot de guilla
Per mirar el meu país a l’aurora del pit
–Vinyes, sembrats i ombradius benignes–
I donar noms novells als santuaris d’aigua.
Segresteu-me en els clots, quan espiga la nit
I entre fumalls flairants, bec a la sal dels cossos
I encara ric, fressós; i si la boira gebra,
Moro de mi mateix a l’estepa del llit.
Separeu-me de tants, en ordre de batalla,
Que voregen confins sota efímers penons
Amb capitosts dorments, en un callís de llavis
On cavalquem blancors amb crinera d’estopa
I on colguem l’arcabús sota herbatges pregons.
Jo exalço ço que fou i un passat d’englantines,
I em proclamo l’heroi, a la plaça dels necis,
Brandant armes de fosca al firal dels flaons.
...I acompanyeu-me ensús, allà on la Veu s’enaigua
Per als jaents al ras, o els qui fendim l’incert
a la plana del mig i a la garriga fosca:
Tu, Garcés, amb els nois, i tu, oh Carles Riba!,
Dret en el Clam, i just; tu, Manent, amb l’Albert
–Poetes del cel clar– i els qui amb vosaltres vetllen
Als llinars fronterers, d’armes de Llum vestiu-me,
I viuré i moriré en Qui, dels Dalts, s’ha ofert.
( 1955)
Vocabulari del poema:
llurs: seus bleix: sospir arç: arbust punxós
gleva: tros de terra fraudulents: enganyós adusta: sec àrid
contrada: divisió territorial isolar: aïllar galzeran: mata
agrest: propi del camp paranys: trampes dea: deessa
palets: pedra aredonida i llisa guilla: rabosa gebra: gelar-se la rosada
penons: qui porta la bandera capitots: el qui dirigeix i comana una bandera o un exèrcit
callis: caminal estret brandant: fer tocar una campana o moure una espasa
vetllar: vetlar llinar: camp sembrat de llirs
Biografia de l'autor.
Josep Vicenç Foix i Mas va ser un escriptor, poeta i assagista que va néixer a Barcelona el gener de 1893. Els seus pare eren pastissers de renom a la ciutat.
Empezó a estudiar derecho, pero lo abandonó para trabajar en el negocio de la familia, aunque también se dedicaba a la lectura de las cáricas y empezó en 1916 a colaborar con publicciones como " La Revista" , " Tossos " , " La Cònsola" ( 1919- 1920) y " La Publicitat" de donde fue director en la sección de arte.
En acabar la Guerra Civil espanyola va tornar al negoci familiar ia recopilar tota la seva obra poètica. El 25 de maig de 1962 va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
La seva obra es va fer més populr a musicar els seus poemes. Va rebre distincions com "La medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya" i "El premi Nacional de les Lletres Espanyoles". També se li va proposar per al Premi Nobel de Literatura l'any 1987.
Va morir el 1987 i va ser enterrat a la mateixa ciutat on Naco, Barcelona.
Biografia del cantant:
Els Poetristes són un grup d' estètica mediterrània i amb una instrumentació principalment acústica. Aquest està format per tres xics que són: Marc Serrats, Albert Vila i Francesc Ribera. El any de la seua fundació va ser al 2006.
Treball del poema:
Ens trobem davant d'un poema de cinc estrofes, amb els següents recusros poètics:
- Hipérbole: és una exageració.
" on visc per a mi sol en un abisme d' anys. "
- Sinestèsia: barrejar dades dels sentits.
" De la son de la neu a l’ombra de la brisa, "
- Epítet: adjectiu innecessari lloc per emfatitzar el concepte.
" –Poetes del cel clar– i els qui amb vosaltres "
" Isoleu-me del mar, de les coves frescoses "
" Allunyeu-me dels vents i llurs saules frondosos "
En aquest poema l' autor esn parla sobretot de la seua terra, de la divisió d' aquesta, de com ell la veu i la sent. Ens parla de com lluitar per ella i compara aquesta amb les coses de la natura.
Altre poema de l'autor:
DE MATÍ SI EM CÀLÇOC...
De matí si em càlçoc,
que vull caminar;
per l'ull de l'eixida
guàitoc quin temps fa.
Un grop, a l'Albera,
gairebé fa por;
davallen les boires
de Sant Salvador.
-Serà tramuntana
o farà garbí?-
El Quim mira enlaire
i no sap què dir.
-Que bufi o que manqui
prou demà ho sabré;
pugeu a la barca,
que en sou timoner.-
Ja el llagut foreja
i on 'nem ningú sap;
jo sí que faig proa
als calancs del cap.
-Atraca a S'Arena,
que un niu som trobat
de pedres alades
i rocam ullat.-
Amb pigment de roses
ja hi dónoc color;
ella les volia
que fessin olor.
D'olor no en fan gaire,
però riuen fi:
aquí en pòrtoc dues,
per tu les collí
Vídeos:
1. " Ho sap tothom i és profecia " - J.V.Foix- Jaume Calatayud
Bibliografia:
3. Biografia y fotos .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada