Ausiàs March : " Així com cell qui es veu prop de la mort"

Poema:


                                               Així com cell qui es veu prop de la mort,
                                               corrent mal temps, perillant en la mar,
                                               e veu lo lloc on se pot restaurar
                                               e no hi  ateny per sa malavada sort,
                                               ne pren a me, qui vaig afanys passant
                                               e veig a vós, bastant mos mals delir:
                                               desesperat de mos desigs complir,
                                              iré pel món vostre ergull recitant.


Biografia de l'autor:

                                
                    Ausiàs March és el nostre millor poeta clàssic, va naixer al voltant de 1400 al si d' una familia de la baixa noblesa. Era el fill major de Pere March , l' administrador de les terres del duc de Gnadia.
                  Molt jove va participar en les campanyes militars que el rey va organitzar i així el trobem en les expedicions de Còrsega i Sardenya. El rei Alfons el Magnánim el recompensà pels seus esforços i el va anomenar falconer del rei. March es casàamb Isabel Martorell, que morí    al cap de dos anys. Es va tornar a casar en 1443 amb Joana Escorna que també es va morir, pero d'aquests dos matrimonis no va tenir cap descendencia encara que sí es sap que tingué cinc fills il-legitims.
                 Ausiàs March va morir a València en 1459.
                En l'obra de March domina el tema Amorós però a travès dels seus versos, analitza, amb sinceritat el seu món íntim ple de contradiccions.
                Altres temes que podem distinguir són per exemple: el cant d'amor, cants morals, cants de mort, cant espiritual i poesía circustancial.

Biografia dels cantats:


             * Raimon:  (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantant valencià, un dels membres més representatius de la història comtenporània de la cançó en català i amb major reconeiximent internacional de tot el domini lingüístic.
              És cantautor espanyol en llengua valenciana. Va entrar en contacte amb els components de la Nova Cançó i va grabar el seu primer disc en 1963. És autor de numeroses cançons de protesta (Al vent, Diguem no, Jo vinc d'un silenci) i ha ficat musica a textos de poetes clàssics (A. March, Jordi de Sant Jordi, A. Turmeda) i contemporanis ( Espriu, Pere Quart). És també autor de assajos, de poemaris (D'aquest viure insistent 1986) i de texts autobiografics ( Les hores guanyades 1983).

       
            * Francesc Muñoz: nascut a València el 5 de gener de 1939,va começar els estudis de seminarista influït per son tio, pàrroc de Carcaixent; primer estigué nou mesos de diaca a Bocairent i, en acabar, a Montserrat d' Alcalà, pobles amb els quals guarda encara molta relació. En faltar la seua mare va deixar el sacerdoci i va estar donant classes de religió i d' història de la música als Escolapis de València.




Treball del poema:


            Sóm davant d'un breu poema, copla, d' Ausiàs March format per vuit versos decasíl·labs amb rima consonant.
            En aquest poema se'ns compara el mar tempestuós i el perill de navegar  amb l' angoixa amorosa. Ens trobem en un espai negatiu en el que el mariner veu com salvar- se però no hi pot arribar, és com aquell enamorat que desitja la seua parella però no pot arribar al seu amor ( fet de voler i no poder ).
           Finalment, encara que no es pugui salvar, l' autor diu que anirà recitant el seu orgull de haver sigut valent i lluïtar fins al final, lo que en el tema amorós es refereix a parlar a tothom del desdeny de la dona.


        Ací tenim alguns exemples de recursos poètics que podem trobar en ell:

       - Polisíndeton: repetició freqüent d' una conjunció per dónar més força.

                                 "e veu lo lloc on se pot restaurar 
                                  e no hi ateny per sa malvada sort, "
                                  
    -  Antítesi: contraposa dos sintagmes o frases on cadascuna expressa una idea de significació afirmativa o negativa.
                                             "e no hi ateny per sa malvada sort "



 - Símil o comparació: on compara el cell que es veu prop de la mort amb  mal temps i on veu el lloc on restaurar-se, amb ell mateix, li ocorre als dos el mateix.


    -  Hipérbaton:  en l' últim vers. 

                              " iré pel món vostre ergull recitant"   } " iré recitant vostre ergull pel món "


Altre poema de l'autor:


                   La gran dolor, que llengua no pot dir...



                    La gran dolor, que llengua no pot dir,
                    del qui es veu mort e no sap on irà:
                    no sap son Déu si per a si el volrà
                    o si en l’infern lo volrà sebollir,
                    semblant dolor lo meu esperit sent
                    no sabent què de vós Déus ha ordenat.
                    Car vostre bé o mal a mi és dat,
                    del que haureu jo en seré sofirent.
                    Tu, esperit, qui has fet partiment
                    ab aquell cos qual he jo tant amat,
                    veges a mi qui só passionat:
                    dubtant estic fer-te raonament.
                    Lo lloc on est me farà canviar
                    d’enteniment de ço que et volré dir:
                    goig o tristor per tu he jo complir,
                    en tu està quant Déu me volrà dar.
                    Pregant a Déu les mans no em cal plegar,
                    car fet és tot quant li pot avenir:
                    si és al cel, no es pot lo bé expremir,
                    si en infern, en foll és mon pregar.
                    Si és així, anul·la’m l’esperit,
                    sia tornat món ésser en no res,
                    e majorment si en lloc tal per mi és:
                    no sia jo de tant adolorit.
                    No sé què dir que em fartàs d’haver dit;
                    si crid o call, no trob qui em satisfés;
                    si vag o pens, he temps en va despés:
                    de tot quant faç, ans de fer me penit.
                    No planc lo dan de mon delit perdut,
                    tanta és la por que em ve de son gran mal:
                    tot mal és poc si no és perpetual,
                    e tem aquest no l’haja merescut.
                    Lo dan mortal és molt més que temut
                    e tol-ne part esser a tots egual.
                    Oh tu, dolor, sies-me cominal,
                    en contra oblit vulles-me ser escut,
                    fir-me lo cor e tots los senys me pren,
                    farta’t en mi, car no em defens de tu,
                    dóna’m tant mal que me’n planga cascú,
                    tant com tu pots lo teu poder m’estén!
                    Tu, espirit, si res no te’n defén,
                    romp lo costum que dels morts és comú:
                    torna en lo món e mostra què és de tu!
                    Lo teu esguard no em donarà espavent.



Videos:

              1. " No hi ha bens" Ausiàs March - Serrat
              2.   Reportatge en Canal Nou


Bibliografia: 

1. Poema del treball 
2. Llibre de valencià, llengua i literatura " Batec 1" ( biografia de l' autor )
3. Biografia del cantant