Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
possades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d' una triste fotja
tremolen els cels divins.
S' acuita la neu a fondre' s
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!
Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
" L' un molia or i plata ,
l' altre perles i robins,
l' altre l' amor de les dames
que captiven els fadrins " .
( 1906)
Vocabulari del poema:
brins: fils d' aigua fotja : ocell aquàtic
acuita: donar- se pressa fressa: el soroll
escumes: bromera sotgen: espien, observen.
novelles : nou, recent. dringuen : sonar vivament com el vidre o el metall.
Biografia de l'autor:
Josep Carner ( 1889- 1870) pertanyia a una familia petitburguesa. Als dotze anys publicà els seus primers textos a la revista " L' Aureneta " on es revelà com escriptor precoç. En 1897 entrà a la Universitat de Barcelona on descobrí el catalanisme polític i es llicencià en Dret io Filosofia. A 1911 fou designat membre de le Selecció Filològica de l' IEC. Durant la Guerra Civil es posà de costat de la Republica i es refugià a Mèxic on professà a la Universitat Lliure.
Algunes de les seues obres són: "Auques i ventalls " (1928) ; " Els fruits saborosos " ( 1906)
També va ser traductor, escritor de prosa, d' articles i teatre.
Biografia del cantant :
Túrnez i Sesé és un grup de música poesia atenent l' arrel comuna de la cançó mediterrània, cercant motius de la tradició trobadoresca i de la música clàssica.
Aquest grup està format per un cantant solista acompanyat d' instruments acústics: guitarra, cello, violí i percussió.
En 2001, van guanyar el concurs " Sona 9 " en la categoria de cançó d' autor, gràcies al qual pot signar contracte discogràfic amb Picap i enregistrar els seus primers discos: " Quedarà la Paraula " amb poemes de Desideri Lombarte, " L'arbre de l'esperança" dedicat a Josep Carner i Salvador Espriu i l' antologia de poetes de ponent " Sol Blanc "
Túrnez i Sesé ha publicat recentment el seu quart disc, basat en l' espectacle " Romanços i Estampes del 21".
Teball del poema:
Aquest poema de Josep Carner ens descriu un paisatge de primavera. Ens parla de com en aquesta època les gotes d'aigua, causades per la plutja, cauen per les branques dels arbres; com la neu es fon i va a parar als rius i aquestos a la vegada es mouen ràpid formant escuma i movent les fulles dels arbres. També ens parla de com creixen les flors, que els rius ens aporten beneficis i que aquesta època és caracteritzada per l' amor i se' ns presenta com una renovació ja que s' han produït canvis respecte a l' hibern.
És un poema de divuit versos en una sola estrofa amb rima consonant en els versos imparells.
Respecte als recursos poètics podem trobar els següents:
- Anàfora: repetició del mateix mot al començament de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit i donar- li simetria.
" com mou el fullam dels pins,
com sotgen, les flors novelles!
com dringuen aquests matins! "
" l' altre perles i robins,
l' altre l 'amor de les dames... "
- Prosopopeya o personificació : consisteix en caracteritzar una realitat no humana com humana.
" tremolen els cels divins"
" S' acuita la neu"
" dringuen aquets matins "
" L'un ( remoli) molia or i plata"
- Hipèrbaton: alteració forçada de l'ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat o la mètrica desitjada.
" Al cor d'una triste fotja els cels divins tremolen
}
tremolen els cels divins" al cor d' una triste fotja.
- Epítet: adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial.
" cels divins"
- Elipsis: supressió d' algun terme de l'oració que encara que sigui necessari per a la correcta construcció gramatical, se sobreenté pel context.
" l' un molia or i plata
l' altre ( molia ) perles i robins
l' altre ( molia) l' amor de les dames"
Altre poema de l' autor.
Tardor benigna.
Passen en llarga desfeta
damunt les flors dels terrats
núvols que vénen de ploure,
decandits i escabellats.
Naveguen en la mar dolça
d'un cel blau tot indolent,
i mira el sol i no mira,
amorosit en argent.
Més suau que en primavera,
la llum pinta els degotalls;
els carrers lluen i lluen
de finestres amb miralls.
I ara que al verger hi han a penes
roges pomes a collir
i rossegen tant els arbres
que encatifen el camí,
amb bell sucre d'indulgència
i l'humil foquet a punt,
hom fa encara melmelades
de records d'amor difunt.
Vídeos:
1. Vídeo del poema " Aigües de la primavera " de Josep Carner i musicat per Túrnez i Sesé.
2. " tres noies " Carner - Vicente Monera
3. Programa sobre Josep Carner
4. "El gessamí i la rosa" Josep Carner- la Clua.
5. " Canticel " poema de Carner - Serrat
Bibliografia
1. Biografia de Josep Carner
2. Poema del treball .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada