Millora de la pregunta de literatura.

       Qüestió 1. Com influeix l'entorn sociocultural en la literatura de postguerra?


         Durant la segona república es va viure un renaixement de les cultures locals, amb l' oficialitat de les llengües autòctones i l' aprovació d' alguns estatuts d' autonomia.
        Al 1939, després de tres anys de guerra, la nostra llengua deixava de ser oficial, desapareixia del panorama públic, de l' administratiu i de l' ensenyament i tornava a la clandestinitat, ja que el general Franco considerava les cultures i llengües locals com una amenaça a la unitat d' Espanya. Així la fi de la Guerra Civil espanyola va comportar la prohibició de la llengua i dels drets civils, la censura i l'exili de gran part dels intel·lectuals. Aquesta situació va comportar la resistència cultural amb reunions clandestines a cases particulars i les edicions d' obres d' amagat, amb el pagament previ dels lectors interesants. 
    Per veure que significà per a alguns aquest llarg  periode de dictadura franquista, el poeta Martí i Pol diu:

                                                           Per a tots nosaltres

           

Si nosaltres callem, qui parlarà?

És cert que val ben poc la nostra veu.

Som gent de poca empenta, massa frívols i tot perquè ens escoltin.

Tanmateix allò que resta de més pur en nosaltres val tant

-ho sabem bé- com el neguit de qualsevol hereu d'aquest insigne llinatge de vençuts.

Cal que insistim, com qui pidola,

si voleu,davant de cent portes barrades.

       

　
        Amb el final de la Segona Guerra Mundial la repressió franquista s' alleuja. Tornen les representacions en català, es creen algunes editorials (Barcino, Aymà, Moll)  i algunss premis literaris (“Joanot Martorell” de novel·la, “Óssa Menor” de poesia, “Víctor Català” de contes, “Josep Yxart” d'assaig ) . A més, Carles Salvador organitza els cursos de llengua i literatura Lo Rat Penat i publica la seua Gramatica Valenciana. Molt lentament, la llengua torna a l' ús literari, escara que la tasca clandestina continuà a les universitats.
     Mentrestant, els escriptors exiliats van crear una literatura dominada per l' enyorament del país i el desarrelament. Açò va ser possible en llocs como Mèxic i Xile, on hi havia autèntiques colònies   d' exiliats que van crear revistes literàries i van fer edicions d' obres originals. El seu resultat  fou una literatura que havia de ser continuista de les tendències simbolistes i avantguardistes anteriors a la guerra durant els primers anys ( 1939 - 1946 ).  Alguns escriptors que van partir a l' exili són per exemple:  Pere Calders on  trenta anys més tard, no dubtava de la inexorabilitat imposada que significà aquell exili: "Fou un acte col·lectiu i no volgut" ; un altre va ser Joan Fuster que recorda de l'exili que "la llista dels qui emigraren inclou gent de totes les generacions i de totes les tendències" ; altre és Pere Quart on en el següent poema podem veure com va ser el seu  viatge de fugida cap a França : 

                                               
                                                                CORRANDES D' EXILI.
                                                                         
                                                                          

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena,

lentament, sense dir re... 

Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena.

 

L'estimada m'acompanya

de pell bruna i aire greu

(com una Mare de Déu

que han trobat a la muntanya.)

 

Perquè ens perdoni la guerra,

que l'ensagna, que l'esguerra,

abans de passar la ratlla,

m'ajec i beso la terra

i l'acarono amb l'espatlla.

 

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida:

l'altra meitat vingué amb mi

per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d'enyorança

ans d'enyorança viuré.

 

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,

l'ermita dalt del pujol;

i a la platja un tenderol

que batega com una ala.

    Una esperança desfeta,

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

   que la somio completa.

 

 　　

         A la dècada següent, la lleu liberització va permetre entrar en contacte amb els corrents europeus, especialment amb l' existencialisme, encara que amb un fort control de la censura, que en el nostre cas fou dobre: temàtica i lingüística.
        En general el teatre va sobreviure amb un importantísim component folcklòric, la poesia va sobreviure baix mínims i la narrativa no es va recuperar fins be entrada la dècada dels 50.

Per finalitzar vos adjunte dos vídeos sobre els exiliats i la postguerra:

1. Reencontre d' exiliats.
2. Postguerra.